Defensa de la tesi doctoral d'en José Luis Paredes Pacho
La tarda del divendres, 14 d'octubre de 2022, a la Sala de Juntes del Campus Catalunya, va tenir lloc la defensa de la tesi de doctorat: "La fiesta como escena cultural subterránea de las revistas La Regla Rota y La PUSmoderna en la Ciudad de México 1985-1992", presentada per José Luis Paredes Pacho. La tesi ha estat co-dirigida per la Dra. María Isabel Calle Romero i el Dr. Álvaro Vázquez Mantecón i portada a terme en el Departament de Filologies Romàniques, en el marc del Programa de Doctorat en Estudis Humanístics de las Universitat Rovira i Virgili. El tribunal de la tesi va tenir com a president al Dr. Matei Chihaia, com a secretària a la Dra. María José Rodríguez Campillo i com a vocal a la Dra. Carmen Alemany.
La investigació portada a bon terme per el doctorand aborda les revistes La Regla Rota (1984-1987) i La PUSmoderna (1989-1997) i la seva relació amb les festes que s'organitzaven en un bar i en un for cultural de la Ciutat de Mèxic entre els anys 1985-1992. Les dues publicacions van ser editades a la Ciutat de Mèxic i dirigides per Rogelio Villareal, juntament amb, la majoria de las vagades, Ramón Sánchez Lira. Ambdues revistes van formar part dels circuits culturals paral·lels als sistemes d'art establerts. La investigació abasta el període 1985-1992, quan les pàgines i les festes organitzades per les revistes configuraren un espai d'articulació de les escenes subterrànies irreverents del període. La investigació posa de relleu la influència creuada entre la festa i les dues revistes analitzades aquí: la festa va influir en la visceralitat, visualitat i el llenguatge de les dues revistes analitzades, mentre que, a la inversa, els continguts de les revistes es van reflectir en les festes. Per a contestar a la pregunta de Qual pogué ser el sentit de la festa en sí mateixa? s'ha de partir de la hipòtesi que el sentit primordial de La Regla Rota i La PUSmoderna, en la seva visualitat i llenguatge càustic, radicava en una marginalitat alimentada per la festa habitada per col·lectius dissidents (roquers, bohèmia, sectors LGTB, feminismes, subcultures). Una festa que s'enunciava des de la marginalitat. Una forma d'exercici i consum cultural festiu, on la broma i la insolència foren una forma de crítica social que es desmarcava dels sistemes de l'art i revister. Un gest de contestació al règim de l'època. Aquest treball argumenta que el significat d'aquests circuits culturals pot interpretar-se a partir de la noció d'escena (Will Straw), de subterraneidad (Paredes Pacho), i de tercer espacio (Edward Soja). Mentre que la festa pot interpretar-se, alhora, a partir de la noció d'estrategia de la alegria (Roberto Jacoby).
Compartir
